A mesura que el temps passa les nostres necessitats canvien. D’aquesta manera, no és estrany que en un moment o un altre hàgim de decidir-nos a demanar aquesta ajuda que molta gent acaba necessitant en diferents moments de la vida. La llei de dependència és una de les eines que l’estat posa a disposició dels seus ciutadans i ciutadanes per tal d’aconseguir una bona qualitat de vida després d’un accident, una malaltia i a totes les etapes de la nostra vida.
Però abans de parlar de què és i com ens beneficia la llei de dependència, hem de parlar dels tres conceptes bàsics que la regulen: autonomia, dependència i activitats bàsiques. Com ja sabem, l’autonomia és la capacitat d’afrontar i prendre decisions controlades per iniciativa pròpia, essent la capacitat que ens permet desenvolupar les activitats bàsiques a la nostra vida diària. Per contra, qualsevol grau de dependència impossibilitarà algunes d’aquestes tasques i requerirà l’ajuda de tercers per la seva consecució.
No obstant això, la dependència suposa tota mena de conflictes, que són diferents en cada cas i que, per això, la llei ha classificat en tres graus de dependència: moderada (persones amb necessitats d’ajuda intermitent en algunes tasques o durant la seva rutina diària), severa (que requereix d’un suport més constant en el seu dia a dia, però no total) i gran dependència, on la pèrdua de la seva autonomia obliga a la persona a confiar i delegar en professionals que ens podran ajudar mitjançant serveis de prevenció, teleassistència, ajuda a domicili, centres de dia i de nit, i també serveis d’atenció residencial, com les places que reservem a La Nostra Llar pels residents amb alguna d’aquestes necessitats.
A més a més, hem de treure’ns del cap que la dependència és un fet excepcional i minoritari, ja que no ho és, i tampoc ho podem personalitzar. Les xifres de l’any 2008, amb 2 milions de persones dependents a la població espanyola, ens permeten veure que la nostra societat canvia, i nosaltres també hem de canviar, adaptar-nos i gaudir de la qualitat de vida que el sistema sanitari català permet.
Finalment, per saber si som o podem ser destinataris d’aquestes ajudes hem de ser conscients que estan reglades per la Llei 39/2006, que planteja dos requisits per acollir-se a la mateixa: trobar-se en algun grau de dependència i residir a l’estat o haver-ho fet durant cinc anys. Els estrangers que viuen el país sense la ciutadania s’acolliran als tractes i convenis del seu govern d’origen, protegits, no obstant això, per la Llei orgànica 4/2000 que defensa els drets i llibertats de totes les persones.